Arriba l’estiu oficialment i per molts les vacances.

Agost em fa pensar en els interminables estius on embrutar-se i córrer pel jardí era en l’únic en què havia de pensar. De felicitat absoluta banyant-nos a la piscina i berenant triangles de pa amb Nocilla.

Anys després va aparèixer la colla. Quants matins de platja jugant a cartes i nedant fins la plataforma… Nits de Festa Major i tocar la guitarra a la nit a la platja de Sant Feliu de Guíxols.

Van quedar enrere aquells estius infinits, qui els tornés a atrapar… Però els estius i el bon temps són meravellosos.

Aprofitar les hores de llum de l’estiu, estar fora de casa, tornar al jardí, remullar-nos o embrutar-nos mentre juguem, és el que he recuperat amb l’Estel.

Així que per començar les vacances (de la meva filla, no pas les meves), vam sortir els tres a fer una sessió entre girasols, que m’encanten, i ella ho va passar d’allò més bé, corrent i cantant tota l’estona (si la veieu fent ganyotes és això…i que sempre en fa moltes) i parlant a les flors i als bitxos (aquí som així).

Quan la veig gaudir així, veig que estem connectades amb la natura, que la necessitem per viure, i tots, tornem a ser petits.

Us desitjo molt bon estiu a tots/es.

I si esteu per aquí, feu-me una mica de companyia, que encara que el ritme serà més tranquil, no tanco la paradeta.

Laia Ylla