Durant 40 setmanes, vaig dur l’Estel a la meva panxa. Imaginava com seria la seva cara, quin caràcter tindria. Li deia que fos divertida i simpàtica i obedient (que no quedi per demanar), com serien els sentiments quan arribés. Li cantava cançons que m’agraden quan per les nits no parava de moure’s. O cada cop que anàvem de casament a treballar, li explicava qui eren els nuvis, on es casaven, què havien preparat…i li deia que disfrutariem fent fotos i que s’havia de portar molt bé.
Durant l’embaràs vam passar per tot. Dies on et trobes millor i dies on no tant. I les hormones… no perdonen. Sort que els del meu costat han tingut paciència amb mi. Que no és fàcil estar embarassada! I sort de’n Gabi, el meu marit, que encara que volia que descanséssim, em va recolzar per treballar fins l’últim dia i em va cuidar molt.
Perquè si, vam seguir treballant fins el dia abans. Fent reportatges, casaments, editant i entregant feines… Fins que vam anar de part, i allà tot es va aturar dues setmanes, fins que vaig poder tornar a contestar correus, i la vida es va anar centrant.
L’embaràs va ser tota una experiència, i en volia deixar constància. Igual que l’auto-reportatge entre girasols del meu d’embaràs, (clic aquí), vaig triar fer-me el seguiment de la panxa, setmana a setmana, jo mateixa. Són 22 fotos que recullen el procés d’anar perdent de vista els teus peus, i sentir com algú creix dintre teu, per acabar amb la mateixa foto, però amb l’Estel en braços.
N’estic contenta del resultat. És un bon record. Si haguéssiu vist el show que muntava improvitzant l’estudi…riurieu i molt!
Aquí us deixo doncs, de com un projecte de dos, s’acaba convertint en una petita princesa, (i una panxa enooorme!), que aviat també us ensenyaré en la seva primera sessió de fotos.
un record per tota una vida, en aquest cas tres vides la teva, la d’en Gabi i aquesta nova vida que arribat l’Estel.
Preciós!
Molt boniques i especials, Laia!
Molt, Molt, Molt, Molt .. xulo !!
Quina passada! Maquissim!
Laia, és una passada… M’encanta!!!