De vegades tinc l’oportunitat de fer reportatges que són més que una feina. Que són un homenatge a qui tinc a davant, un regal que arriba de manera inesperada.

I és que en aquesta festa, es celebrava que hi ha dues persones que s’estimen, en Joseluís i en Carlos.

I direu, i què tenen especial?

Doncs en Joseluís va ser com un tiet per a mi, com un germà gran, quan va treballar uns anys al negoci familiar. Compartia les tardes amb ell, hi havia dies que em venia a buscar a l’escola, i no parava de jugar amb mi, de fer-me riure, i jo li feia les mil i una.

Van passar els anys, i tot i ja no tenir en negoci, en Joseluís, seguía venint a veure’ns la nit abans de Reis. Era un moment esperat per a tots, que s’havia convertit en un clàssic a casa els Ylla. Només ens vèiem aquell dia en tot l’any, i molts cops no tornàvem a parlar fins dies abans, però sabiem que no faltaria a la cita.

Els meus pares per a en Joseluís van ser molt importants i a l’inversa. I és en Joseluís és especial. Una persona íntegra, disposada a ajudar sempre, honesta, amb un cor que no li cap al pit. I malgrat tot el que pugui haver anat passant a la seva vida, sempre sempre, lluita pels seus.

Ara ha trobat algú que l’estima, i no sabeu què contents vam estar a casa quan ens ho va explicar.

A en Carlos no el conec tant (ja tindrem temps), però és ben bé que la gent bona, troba qui el complementa, perquè finalment ha trobat algú a la seva alçada, que un de la mà amb l’altre segur que arribaran on vulguin anar.

Vaig ser molt feliç de poder inmortalitzar aquest moment, al cap de tants anys de desitjar-li sort, aquestes dues ànimes s’han trobat.

Que sigueu, molt molt feliços, i que seguim estant a prop.

Laia Ylla

Càtering: Urban Bbq